EL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS
Situat a la comarca de l’Alt Empordà, està format pel territori de vuit municipis: Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau Saverdera, Roses, Port de la Selva i Selva de Mar i Cadaqués. Població, aquesta darrera, que integra el cap que dóna nom al Parc Natural i també integra la zona més extensa d’àrea marítima de tot el Parc Natural.
Va ser creat l’any 1998 i és el primer parc maritimo terrestre de Catalunya. Té un total de 13.886 hectàrees, de les quals 3.090 són marines i 10.386 són terrestres.
Al Cap de Creus hi ha catalogades fins a vuit-centes plantes diferents. Les espècies botàniques més característiques són l’armèria marina ( Armeria ruscinonensis), l’ensopeguera ( Limonium tremolsii) i, sobretot, la Seseli farrenyi que és exclusiva del Cap de Creus. A prop del litoral creixen també altres espècies com l’olorós romaní o les populars flors de Sant Joan.
Els arbres més representatius de la zona són: el pi blanc ( Pinus halepensis), l’alzina surera ( Quercus suber), l’alzina ( Quercus ilex), el roure martinenc ( Quercus humilis) ect. Si bé, els arbustos són la vegetació amb més predomini en tot el Cap de Creus. Alguns dels exemplars més notables són els llentiscles (Pistacia lentiscus), l’argelaga negra (Calicotome spinosa), el càdec (Juniperus oxycedrus) i un llarg etcètera. Aquest últim, inclús es creu que ha donat origen al nom del municipi que derivaria del topònim cadaquer o cadaquers, que significa bosc de càdecs (ginebre arbust).
Al parc trobem gran quantitat d’animals terrestres i aquàtics com l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) l’àliga marcenca, el falcó pelegrí (Falco peregrinus), diverses espècies de gavines, el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) el cargol Mastigophalus rangianus, espècie endèmica del Cap de Creus, el xoriguer petit, a més de coleòpters i rèptils de tota mena. En el fons marí destaca el corall vermell (Corallium rubrum), les gorgònies (Paramuricea sp.) i naturalment peixos com l’escórpora (Scorpaena scrofa), el nero (Epinephelus guaza) i l’oblada (Oblada melanura) entre d’altres.
Un altre aspecte molt important és la geologia d’aquest paisatge que es va formar fa milions d’anys, fruit de les pressions i altes temperatures que van barrejar minerals diversos.
Els agents geològics externs, el mar i la tramuntana, treballen continuament la roca i posen al descobert formes capricioses, vetes minerals i replecs de pedra que no deixen de sorprendre als visitants.
Els minerals més típics de la zona són les pegmatites, els esquistos, els gneis, les quarsites i les pissarres.
A banda de la natura, destaquen una gran varietat d’elements patrimonials que enriqueixen la bellesa d’aquests paisatges i que trobem disseminats per tot el territori.
